I Jornada d'intercanvi d'experiències STEAM per al professorat

S'explicarà com els alumnes poden determinar experimentalment la gravetat de la lluna, la seva densitat, així com fer una estimació de l'alcària dels seus cràters.

Amb tubs de cartró reciclats de diferents longituds es produexen sons que serviran per l'acompanyament musical de la canço "Basta", que es cantarà en la Jornada del dia Internacional contra la violència de gènere.

Calcular totes les dades del campanar de Mollerussa i fer una representació 3D.

Aquesta experiència agafa la ciutat de Lleida sencera per mostrar com seria fer un Sistema Solar a escala, atés que no és possible treballar dins una aula la mateixa escala per les distàncies dels planetes al Sol i les mides dels mateixos planetes. De fet, no hi cap ni tan sols al pati d'un centre educatiu.

Aquest és un projecte global que es divideix en dos productes finals: un que coincideix amb el Carnestoltes/1r quadrimestre (disfressa de grup, photocall i bestiari) i un a final de curs, a través d'uns tangrams gegants elaborats pels alumnes que serveixen d'expositors de tots els aprenentatges del projecte.

"De què estan fets els superherois" és un projecte que combina l'STEAM i la gamificació. Tot i que correspon a la programació anual de la matèria de Tecnologia de 1r d'ESO, dins el projecte també participen les matèries de Matemàtiques i Natura. Els productes obtinguts són molts i van des d'un portfoli de cada alumne, de diferents construccions a l'aula de tecnologia, a experiments al laboratori i a reptes matemàtics.

L'escola Garcia Fossas no ha pogut venir al Camp d'Aprenentatge de Juneda, per això fem l'estada amb l'alumnat desde casa. Proposem reptes diaris, fem videoconferències i al final l'alumnat entrega un document amb tot el que fan.

Un famós botànic ens ha encomanat la classificació dels arbres del nostre pati. Prendrem mostres i dades dels arbres, farem fitxes descriptives de cada espècie i, finalment, farem un itinerari virtual per a que tothom pugui conèixer els arbres del Camp Escolar.

El treball per projectes ens permet fer un esbós del resultat que volem però mai s’ajusta al que realment serà.
Els alumnes, si estan motivats, aporten idees contínuament i la nostra funció és incorporar-les al projecte i ajudar a demostrar la viabilitat d’aquestes. Si, a més, el projecte es basa en una activitat STEAM, l’èxit està assegurat. A partir de l'elaboració d'una estructura triangular desenvoluparem tot un projecte involucrant diferents àmbits d'aprenentatge.

Es realitza una pràctica d’indagació en què es reprodueixen els passos del procés de creació del coneixement científic relacionat amb la tecnologia dels aliments. L’alumnat ha de dissenyar un experiment per tal d’esbrinar el llindar de detecció mitjà del sabor dolç dels companys de curs. El disseny experimental implica variar la quantitat de sucre (o altres edulcorants) en diferents solucions alimentàries (sucs).

Els alumnes hauran de realitzar unes activitats encadenades que donaran lloc a un càlcul final de la petjada hídrica, l'aigua que es consumeix per obtenir una bossa de crispetes a partir del cultiu del blat de moro. Aquest projecte s’inclou dins del marc del Projecte Global 2 del centre, el Canal d’Urgell. El producte serà un vídeo per la gala de final de curs i una versió curta d’aquest pel Concurs Vídeomat.
El resultat de cada activitat constituirà una seqüència del vídeo i són les següents:

• Anàlisi de les dades meteorològiques a partir de l’estació de la xarxa METEOCAT (Biologia).
• Comprendre i descriure el concepte Water FootPrint (Anglès, breu descripció).
• Elaboració d’un climograma digital - Geogebra o Excel (Biologia).
• Conèixer el cicle del cultiu del blat de moro (Biologia).
• Breu descripció de la importància mundial del panís (Ll. Castellana).
• Entrevista al propietari de la parcel·la objecte a estudi (Ll. Catalana).
• Mapa climàtic de les zones de cultiu del panís (C. Socials).
• Càlcul de la superfície de les parcel·les de regadiu a partir dels sistemes d’informació geogràfica (Matemàtiques).
• Càlcul del nombre de plàntules per parcel·la, segons els sistema de plantació.
• Conèixer les dades tècniques d’una sembradora de panís (Tecnologia).
• Concretar el cicle de l’aigua dins d’una parcel·la de regadiu del Canal d’Urgell (Biologia).
• Determinar la sostenibilitat dels diferents sistemes de regadiu del Canal d’Urgell. Comparativa del consum hídric entre el reg a tesa i el reg per aspersió (Biologia).
• Elaborar un guió per la gravació del vídeo.
  

• Promoure les fonts d'energia renovable, la seva generació i consum.
• Reduir el consum energètic provinent de l'ús de combustibles fòssils que tinguin un impacte advers a l’ambient.
  

Enmarcada dins del projecte de l'energia i seguint la proposta d'una alumna, vam proposar als alumnes que construissin reaccions en cadena a casa seva, durant el confinament. Després vam fer un videomuntatge, el vam publicar i els alumnes van contestar un qüestionari per analitzar els vídeos i puntuar-los. Finalment, vam fer una videoconferència perquè cadascú expliqués el seu procés i saber la puntuació que havia obtingut cadascú.

Amb aquest projecte volem descobrir quins canvis sofreix la poma en el procés de descomposició. El repte principal és treballar amb rigorositat i seguint el mètode científic.Tot això ens porta a aprendre la importància de recollir dades i interpretar-les per arribar a unes conclusions.

Al laboratori debatrem sobre el nostre consum d’energia, les energies renovables i concretament l’energia solar. Revisarem què coneixem sobre aquesta tecnologia, quin tipus de cel·les solars existeixen i introduirem les cel·les DSSC com a com cel·les fotoelectroquímiques que mimetitzen aspectes de la fotosíntesi. Descobrirem els seus avantatges a nivell ambiental i estudiarem com funciones aquestes cel·les, fent especial èmfasi en els processos que hi fan possible la generació d’electricitat: les reaccions redox, el paper fonamental dels colorants i les propietats dels materials conductors i semiconductors que la configuren.

Per grups de treball, emularem el procès d'investigació científica que es realitza actualment per desenvolupar aquestes cel·les: fabricarem les nostres pròpies cel·les DSSC fent servir diferents colorants naturals obtinguts de diferents mostres vegetals. Finalment, posarem a prova les nostres cel·les fent mesures d’intensitat i voltatge en funcio a diferents longituds d’ona de l’espectre de radiació visible. Estudiarem com es mesura l’eficiència d’una cel·la solar i com se’n pot obtenir la major potència. Calcularem quina es l’eficiència de les nostres cel·les i debatrem sobre la viabilitat i potencialitat d’aquesta tecnologia incipient.

Com comença tot? Ens trobem al primer nivell de Cicle Superior d’Educació Primària. La direcció ens convoca a una reunió per proposar a l’alumnat la realització de la revista. En primer lloc reflexionem sobre com volem estructurar el projecte que durem a terme. Estem d’acord en que s’ha d’abordar el medi des d’una perspectiva global però integrant cadascun dels continguts clau que contenen les diferents competències pròpies de l’àmbit.
Presentem als alumnes aquesta necessitat, entenent que han de ser partícips per construir alguna cosa que quedi pel centre i que ens ajudi a aportar aprenentatges i vivències significatives a la seva vida. El resultat serà una revista escolar en format digital construïda a partir de la col·laboració de tot el centre, tenint en compte l’experiència d’experts en la matèria i amb la descoberta d’altres que, com nosaltres, han iniciat la seva aventura de fer una revista per al seu centre escolar.

La capacitat i la competència que tindran les nostres alumnes per realitzar projectes d’èxit que transformin la societat i la humanitat en un futur dependrà del grau d’empoderament i de consciència de la necessitat del treball en equip i la cooperació entre ells i amb d’altres persones. En aquest projecte construïm, amb l’ajut d’altres experts, un cotxe que funciona exclusivament amb energia solar fotovoltaica. També ens emmirallem en altres projectes iniciats per gent jove del seu entorn proper que ja estan canviant el món.

Treball per projectes a 1r ESO amb la temàtica de la cuina i els insectes.

Aquesta experiència consisteix en una aplicació que et recompensa per bones pràctiques de sostenibilitat amb punts bescanviables a botigues locals. És un projecte que ajuda tant al planeta Terra, com a fomentar un consum local i de proximitat.

Tastes d'experiències relacionades amb La Carta de la Terra i l'Agenda 2030.

El producte final a obtenir són models de figures geomètriques fetes amb impressora 3D, a partir de les formes d'edificis d'arreu del món, amb les que poder jugar al joc de les torres de Hanoi.

Hem elaborat un trivial, tot creant les preguntes dels diferents àmbits que es tracten en l'assignatura. També hem fet disseny 3D amb ordinador per crear alguns dissenys del joc.

Es tracta d'una gimcana STEAM basada en els objectius de desenvolupament sostenible (ods). L'objectiu és conscienciar a l'alumnat que el seu paper és molt important per a contribuir a fer més sostenible el planeta Terra i que l'acció de tots no sols és molt important sinó que és necessària i imprescindible.

Es tracta d'estudiar el potencial que té la biotecnologia i concretament una de les seves tècniques: l'electroforesi a la nostra societat. A més, s'ha estudiat l'aplicació d'aquesta tècnica mitjançant mètodes cosolans, és a dir, com la podem utilitzar amb mitjans que tots tenims als nostres habitatges. Finalment, es mostren diferents exemples d'aplicació.

Entendre el signifcat dels materials fotocròmics o termocròmics.

reHUMANAE (steAm) pretén desplegar les connexions que es poden establir entre el color, les línies, les formes, l'absurd i la imprecisió dels estereotips racials. És per això que iniciem el diàleg creatiu compartint un projecte personal per arribar a un projecte global. A més, una altra de les propostes és descobrir artistes contemporanis que poden servir de referent per treballar les competències artístiques, l’educació en valors, l’autonomia i la iniciativa personal i les comunicatives a l’aula, a la vegada que utilitzar metodologies propicies per a treballar l’educació STEAM i el moviment maker.

Un gimbal és una plataforma motoritzada i que es controla mitjançant una placa amb diversos sensors. Generalment són acceleròmetres i compàs magnètic que s'encarreguen de mantenir un objecte estabilitzat en tot moment. En la majoria dels casos l'objecte en qüestió és una càmera, o un smartphone.
Per construir-lo necessitarem:

• Conèixer el comportament de les forces de gravetat, acceleracions i velocitats angulars estudiats a la matèria de física.
• Geometria i la conversió de radians a graus.
• Tenir coneixements bàsics d’electricitat.
• Conèixer el funcionament d’un servo digital i programar-lo amb Arduino.
• Estudiar el sensor MPU6050, unitat de mesura inercial (IMU) de 6 DoF amb un acceleròmetre i giroscopi.
• Realitzar un programa amb l’IDE d’Arduino per posicionar un servo en funció de la inclinació del MPU.
• Mesurar els components per fer el disseny 3D del sistema amb 3 servos.
• Conèixer les funcions bàsiques d’una impressora 3D i el programari per configurar les peces a imprimir,.
• Fer la impressió 3D i el muntatge dels servos.
• Programar i ajustar el gimbal.
  

Construcció d’hotels sota certes restriccions per aconseguir el benefici màxim relació amb la programació lineal. 

Es va proposar el disseny d'un prototip de moble bar per a l'institut, per a que l'utilitzin els alumnes que formen part de la cooperativa de 4rt de l'ESO per vendre productes per guanyar diners pel viatge de fi de curs. Els productes finals han estat una memòries decriptives de les diverses propostes de projecte, reportatges gràfics i maquetes.

Plants Project és una experiència STEAM a Primària plantejada des de l’àrea de llengua anglesa. En un principi només es cercava un escenari per posar en pràctica el vocabulari i el llenguatge treballat a classe: vocabulari de la natura, descripcions (colors, nombres, mides)... L'àmbit ideal que determinava el vocabulari, sense dubte era el de Coneixement del Medi i el pretext, fer un senzill experiment: posar en aigua una planta i observar què passava fent el registre durant unes setmanes. Ja teníem la part de Science. "S" i, a partir d'aquí, el projecte de manera natural va esdevenir una experiència STEAM.
La "T" de "Technology" com a recurs, per fer les fotografies de les plantes, i les tasques, etc. Imatges que esdevenen un portfoli ideal per autoavaluar el seu treball (el trobeu a Altres materials). Per altre costat, mòbil i ordinador imprescindibles en aquests moments per a comunicar-nos: fer el seguiment, resoldre dubtes, feedback. I també en l'ús d'una app, per identificar les plantes.
"E" per Engineering ve per una necessitat, i aprofitem per posar en valor l'estalvi de l'aigua i el reciclatge. Els fem adonar que estem en una estació i mesos de pluges i que podríem aprofitar-ho. Per tant, construïm un pluviòmetre casolà, per mesurar i recollir aigua de pluja ideal per les nostres plantes. "A" per Art i en qualsevol projecte en què promoguem la creativitat, hi ha d'estar present: aquí es promou en el disseny i construcció de dues llibretetes que es necessiten per fer diverses anotacions, observacions i el registre de l'experiment. I en el disseny del pluviòmetre.

"M" per Maths; les matemàtiques són arreu i sempre és bo aprofitar contexts autèntics i significatius per fer-les més entenedores. En aquest cas apareixen per comptar les fulles i arrels que ens surten, en anglès; per calcular la mesura d'aigua que ha plogut i en el seguiment d'un calendari-agenda de treball.
El projecte encara s'està portant a terme, en aquest període de confinament, amb resultats de participació i interacció molt bons. I el producte final serà aquesta nova vida, la planta "filla" que just en acabar el curs es podrà regalar a algú. Aprofitant els moments que vivim volem promoure els valors de solidaritat i generositat: aquest serà el pretext, donar una petita alegria a algú que pensem que li agradaria, regalar-la a algun veí, amic o familiar que potser per treball o per la malaltia ho ha passat malament.

Projecció d'una seqüència d'imatges amb llenguatge de programació Phyton, sobre una Raspberry (ASTRO-PI), per provocar un efecte fictici de moviment a fí de comunicar un missatge d'esperança als tripulants de l'estació espacial internacional ISS.